Per fi!!!

Dia: 27 de març de 2008        

Horari: de 5 a 8 de la tarda                                                                                                           

PART OBJECTIVA

Desenvolupament de l’activitat:

 Per fi, després de no sé quants dies, avui hem fet taller i la veritat els usuaris ja en tenien ganes, fins i tot han participat alguns que no havien participat mai. El sr. Antoni s’ha presentat a la directora per demanar permís per explicar el misteri de la Muntanya de Montserrat, i òbviament se li ha coincidit. Després d’explicar gairebé una hora la història, s’ha preguntat als usuaris que els ha semblat, de deu usuaris que han participat, 2 han contestat que molt bé i una senyora ha contestat que a veure quan fan una excursió per anar-hi. Una altre s’ha dormit. Durant la següent hora, hem estat parlant amb la psicologa i amb la directora de com els hem vist ja que amb una setmana i mitja jo els he notat molt desmillorats, l’Anna no tant ja que hi té contacte diari, i m’han confirmat que si que es veritat i que els canvis de temps els influencia molt. Per exemple el Sr. Antoni que va explicar la mateixa història fa dos mesos exactament igual i no se’n recordava al igual que la setmana vinent vol explicar la història de Venècia, que ja havia explicat el dia que jo vaig portar el taller sola. Al que la psicòloga l’agafarà per fer-li un estudi ja que li ha cridat l’atenció que expliqui les històries tant repetidament i no se’n recordi. ( la psicologa ja els agafa periòdicament per fer els estudis pertinents) Ei!, ja he acabat tot el que té a veure amb els protocols, i mira, avui he pogut fer còpia dels 5 o 6 protocols obligatoris per la generalitat. Que guai, no?! Pel que fa a la resta d’instruments que fan servir, al llarg de la setmana me’ls prepararan ja que estaven quadrant horaris de les auxiliars i no sortien les hores.

Ubicació: Com sempre el taller al menjador.

Temps: de 5 a 8, la qual cosa de 5’30 a 6’30 ha sigut el taller.

Tasca concreta dels educadors/es i de l’alumne: la educadora dinamitzar la conversa i jo d’observadora, fent algun comentari respecte la conversa.

PART SUBJECTIVA Sensacions (com m’he sentit?) molt bé, avui ha sigut el primer dia que els usuaris m’han mostrat confiança, tot i ser “la nena”, fins avui no han vingut ells a parlar, ja que m’havia d’acostar jo, mostrant-se distant.

Persones ateses. 10 persones

Quines actituds he pogut observar en els educadors/es: molta educació al respectar que els senyor Antoni exposes tot el tema i no interrumpis.

Anècdota, cas pràctic del dia, frase del dia:

- Ramona, que no li agrada la història?

- Síiiiiii nena, però tot el que m’expliquen hem fa dormir!

TOTHOM DE CUL, I JO QUÈ?

Dia: 19 de març de 2008                                                                                 

Horari: de 5 a 8

 PART OBJECTIVA 

Desenvolupament de l’activitat: La tasca doncs, d’aquest dia ha sigut  la de seguri treballant amb els protocols després que el Tomás hem digues que amb un resum de cada u n ni havia prou, i com que no puc fer còpies, ni portàtil, ni rede re, a resumir de mi pròpio punyo.  De moment porto 12 resumits, ja queda menys.!

L’atra activitat que havia de ser era la participació al taller de contes que ofereix la biblioteca Vapor Vell que un cop a la setmana ofereix de forma voluntària.

Les auxiliars no sabien si al ser setmana santa vindrien a fer el servei, el telèfon per preguntar si  assistirien no el tenien, total que a esperar si vindran o no.

Alhora de plegar, hem pregunten perquè no hi havia assistit i es que ningú hem va dir que havien vingut alhora de portar els usuaris al wc, total que un dia més sense participar a un taller.

Ubicació: Sala de les auxiliars

Temps: les 3 hores de pràctiques

Tasca concreta dels educadors/es i de l’alumne: treballar sobre els protocols 

PART SUBJECTIVASensacions (com m’he sentit?) no gaire comode al enterar-me que hi havia hagut taller i m’hagues enterat malgrat l’auxiliar encarregada del taller de contes estigues a la sala que jo estava treballant.

Persones ateses. -

Quines actituds he pogut observar en els educadors/es: una actitud molt freda ja que, un cop col·locats els usuaris, han seguit amb la seva tasca desentent-se dels usuaris participants al taller.

Anècdota, cas pràctic del dia, frase del dia: “Como que no has vajado?

                                                                  ”Han venido?- no m’he enterado

                                                                   “E” no te ha avisado?

                                                                    No!?

SOLETA VAIG FENT!

Dia: 18 de març de 2008                                                                                 

Horari: de 5 a 8 de la tarda

 PART OBJECTIVA 

Desenvolupament de l’activitat: Aquest dimarts, tal i com avia quedat amb la directora vaig dirigir-me al centre, però la meva sorpresa va ser que en arribar al centre no hi havia ningú; només les auxiliars, que un dia més anaven de bòlit amb la feina que tenen. Així que sense, directora ni personal tecnic, ni animadores, ni re de re, vaig dedicar-me a buscar, aquest cop si, els protocols, descobrint que hi ha 21 o 22 protocols que han de seguir.

La tasca doncs, d’aquest dia va ser la de descobrir que els protocols d’actuació serveixen perquè el personal del centre tingui unes directius per  actuar correctament davant d’una determinada situació, ja sigui, una defunció, una malnutrició, higiene… la meva sorpresa va ser que les treballadores noves, ningú les ha informat que s’ho han de llegir, i alguna ni tant sols sabia que existia.

Ubicació: Sala de les auxiliars

Temps: les tres hores d’estada al centreTasca concreta dels educadors/es i de l’alumne: investigar i preguntar al personal. PART SUBJECTIVASensacions (com m’he sentit?) no gaire bé ja que jo esperava que hi hagues tallers i pogues estar en més contacte amb els usuaris.Persones ateses. Pel que fa als usuaris, gairebé contacte nul. Pel que fa a les auxiliars, molt bé.Quines actituds he pogut observar en els educadors/es: capAnècdota, cas pràctic del dia, frase del dia: “Hoy no hay nadie, y no te han avisado?”

REUNIÓ DE PROFESSIONALS

Dia: 17 de març de 2008                                                                                 

Horari: de les 15’30 fins les 8 de la tarda

 PART OBJECTIVA 

Desenvolupament de l’activitat: Només arribar al centre a dos quarts de 4 com havíem quedat amb la directora hem van presentar al treballador social i a la terapeuta ocupacional i a la infermera i desprès que m’expliquessin fent un cafetó la seva tasca i jo la meva vam intentar començar ja que havia de ser  de les 4 fins les 6 la meva primera reunió de PIAI i ha començat per diversos problemes ocorreguts al centre a les 5 durant fins a 2/4 de 8.

El que hem fet en aquesta reunió a sigut un registre de la situació de 5 pacients que estan a  la residència per tal de revisar els objectius del tipus mèdics, socials, higiènics… ja marcats l’any anterior i posar-ne de nous i els assistents han sigut el treballador social, la infermera, la auxiliar que té al seu càrrec el pacient, la terapeuta ocupacional i el fisioterapeuta i jo com a observadora.

He après que la feina dels diversos professionals es realitza en funció els objectius marcats al PIAI, que als usuaris es passen diversos test com ara el AVD ( activitats de la vida diària) per tal de veure el nivell de dependència i el PHEIFFER per veure l’estat cognitiu que l’ICASS els demana, són d’aplicació obligatòria. Quan s’acaba la revisió d’un pacient i ja s’ha marcat els objectius i el pla d’intervenció tots els professionals signen el full.

Ubicació: Reunió a la sala de teràpia.Temps: la reunió concretament han sigut unes dues horesTasca concreta dels educadors/es i de l’alumne: els educadors, exposar els registres fets a l’usuari tractat i jo observadora.

PART SUBJECTIVA

Sensacions (com m’he sentit?) molt bé perquè sempre que preguntava alguna cosa que no sabia immediatament se’m ha resolt el dubte

Persones ateses. No hi ha hagut contacte amb els usuaris

Quines actituds he pogut observar en els educadors/es: al treballador social no li agrada que l’auxiliar, que es la que té més contacte amb l’usuari, li digui coses observades de la família. La terapeuta que acaba de començar va descobrir que depèn de quines usuàries no pot fiar-se alhora d’omplir AVD’s, la infermera pot exposar però no decidir perquè es feina del metge.

Anècdota, cas pràctic del dia, frase del dia:

TS: no juzgues!

Aux: No juzgo, digo lo que veo i pienso!!! Si eso es juzgar!?

JO SOLETA, VAIG FENT!!!

Dia: 14 de març de 2008                                                                                 

Horari: de 5 a 8 de la tarda

 PART OBJECTIVA 

Desenvolupament de l’activitat: Només arribar al centre m’assabento que la persona que ha de fer el taller està malalta, ja van 3 persones que estan en contacte amb mi que van caient malaltes, tot i que aquesta segons van dir no ho estaria per massa temps. En principi no hi havia d’haver taller, tot i que  directora hem va proposar fer-lo jo sola.

En un primer moment vaig decidir que no ja que no hem veia preparada per tirar-lo endavant, i vaig decidir baixar al menjador visitar als avis  que al no haver-hi taller no els veuria i hem venia de gust veure’ls i parlar amb ells.

Una de les Auxiliars també hem va dir que el podia fer jo, que ella m’ajudaria a escollir els participants i diversos avis també volien fer-lo una estona, demanat-me que el fes jo i mi vaig llençar.

No va anar del tot malament per ser la primera vegada que feia un taller d’aquest tipus i hem va quedar un bon gust de boca.

Van participar unes 10 persones, de les quals un senyor era guia turistic i ens va deleitar la vetllada amb les seves fabuloses aventures dels paisos que havia visitat.

Vam parlar de temes com ara el diumenge de rams, de vencia, del porro del patriarca de la familia, del tombar la roba quan estava gastada, del cinturó de castedat de les momies que hi ha ara al museu egipci de Barcelona, dels diversos papes de Roma i de Montserrat.

Pel que fa a documentació com que no puc accedir al PEC, m’han facilitat la convocatoria publicada per l’Ajuntament de Barcelona per poder aconseguir les ratios, funcions de l’equip etc…

Ubicació: Com sempre ho vam fer al menjador del centreTemps: Va durar una 1hora aproximadamentTasca concreta dels educadors/es i de l’alumne: d’educador no ni va haver, pel que fa a l’alumne va dirigir el taller. 

PART SUBJECTIVA

Sensacions (com m’he sentit?) Molt acollida per part dels usuaris, i sola sense animador que hem guies.

Persones ateses. Em van dir que molt a gust

Quines actituds he pogut observar en els educadors/es: pel que fa a mi poca experiencia.

Anècdota, cas pràctic del dia, frase del dia: una senyora que mai va voler participar, es va dicidir a participar amb l’agreujant de no estar-se quieta ella, cadira i sisens perquè la llum del fluorescent li feia picor al cap.

No hi he anat!

Aquest passat divendres, degut a una trobada de l’alumnes del projecte telemàtic Montserrat, es va fer una trobada d’uns 800 almunes aprox i no vaig poder assistir a les pràctiques.

Si algu vol fer el xafarder ho podeu fer a: http://www.seccat.com/xarsec_projectes/montserrat/ver2007/ver2007s/index.htm

Per setmana santa vaig cada dia al centre, ja us aniré posant al dia.

montse a 

SORPRESA PER LES REACCIONS

Dia: 29 de febrer de 2008                                                                                 

Horari: de 5 a 8 de la tarda

 PART OBJECTIVA 

Desenvolupament de l’activitat: L’activitat d’avui s’ha basat de nou en el taller de conversa. Primer hem parlat de l’almanac del cordill, que no hi havia massa cosa per destacar i després, vam intentar parlar de l’exili de la guerra civil.

En un primer moment s’ha participat de forma activa, inclòs alguna usuària va explicar que havia estat en un camp de concentració i una altre que havia passat la frontera de forma il·legal; però als 5 minuts de conversa es va fer un silenci absolut, i una senyora va dir. “NO HABLES DE ESO HIJA MIA QUE HACE MUY POCO QUE HA PASADO!”. El humor dels participants del taller va canviar totalment, mostrant-se apàtics i gens participatius. L’Anna i jo vam quedar totalment sorpreses perquè totes les converses que fins ara havien fet acabaven parlant de la guerra. L’Anna va decidir que de moment no tractar més aquest tema.

Per tal d’animar de nou la conversa els vaig explicar d’on venia i de nou va començar a parlar explicant-me d’on eren.

La resta de la tarda hem vaig dedicar a treballar amb la documentació facilitada, la memòria i els diversos protocols d’actuació que es regeix l’entitat, ja de moment el PEC no me’l deixen veure.

Ubicació: al menjador del centreTemps: una hora i mitja de taller i una i mitja de treball personal, tant sola com amb la directora del centreTasca concreta dels educadors/es i de l’alumne: acompanyament a la tallerista i engrescar perquè i hagi dialeg.

PART SUBJECTIVA

Sensacions (com m’he sentit?) : Pel que fa a la participació del taller super-bé, a més ara ja hem coneixen, sóc la “nena”; però quan es va començar a parlar de l’exili i veure que els hi feia mal perquè encara ho tenien recent, molt malament, molta impotència. Persones ateses. En el primer moment es van mostrar molt participatives, al parlar de l’exili es van enfonsar de cop i vam parar de xerrar del tema. Per tal d’engrescar una mica la tertúlia vaig dir d’on era jo i a veure si m’explicaven d’on eren.

Quines actituds he pogut observar en els educadors/es: sorpresa davant de la reacció que van tenir els tertulians alhora de parlar de l’exili ja que, era un tema preparat amb la psicòloga del centre i que a més qualsevol tertúlia l’acaben parlant de la guerra civil.

Anècdota, cas pràctic del dia, frase del dia:

-         Nena, nena! De que parleu avui?

-         De l’exili de la guerra civil.

-         Voldràs dir de la nostra guerra civil, oi? que jo vaig ser-hi i les vaig passar molt putes!