SORPRESA PER LES REACCIONS

Dia: 29 de febrer de 2008                                                                                 

Horari: de 5 a 8 de la tarda

 PART OBJECTIVA 

Desenvolupament de l’activitat: L’activitat d’avui s’ha basat de nou en el taller de conversa. Primer hem parlat de l’almanac del cordill, que no hi havia massa cosa per destacar i després, vam intentar parlar de l’exili de la guerra civil.

En un primer moment s’ha participat de forma activa, inclòs alguna usuària va explicar que havia estat en un camp de concentració i una altre que havia passat la frontera de forma il·legal; però als 5 minuts de conversa es va fer un silenci absolut, i una senyora va dir. “NO HABLES DE ESO HIJA MIA QUE HACE MUY POCO QUE HA PASADO!”. El humor dels participants del taller va canviar totalment, mostrant-se apàtics i gens participatius. L’Anna i jo vam quedar totalment sorpreses perquè totes les converses que fins ara havien fet acabaven parlant de la guerra. L’Anna va decidir que de moment no tractar més aquest tema.

Per tal d’animar de nou la conversa els vaig explicar d’on venia i de nou va començar a parlar explicant-me d’on eren.

La resta de la tarda hem vaig dedicar a treballar amb la documentació facilitada, la memòria i els diversos protocols d’actuació que es regeix l’entitat, ja de moment el PEC no me’l deixen veure.

Ubicació: al menjador del centreTemps: una hora i mitja de taller i una i mitja de treball personal, tant sola com amb la directora del centreTasca concreta dels educadors/es i de l’alumne: acompanyament a la tallerista i engrescar perquè i hagi dialeg.

PART SUBJECTIVA

Sensacions (com m’he sentit?) : Pel que fa a la participació del taller super-bé, a més ara ja hem coneixen, sóc la “nena”; però quan es va començar a parlar de l’exili i veure que els hi feia mal perquè encara ho tenien recent, molt malament, molta impotència. Persones ateses. En el primer moment es van mostrar molt participatives, al parlar de l’exili es van enfonsar de cop i vam parar de xerrar del tema. Per tal d’engrescar una mica la tertúlia vaig dir d’on era jo i a veure si m’explicaven d’on eren.

Quines actituds he pogut observar en els educadors/es: sorpresa davant de la reacció que van tenir els tertulians alhora de parlar de l’exili ja que, era un tema preparat amb la psicòloga del centre i que a més qualsevol tertúlia l’acaben parlant de la guerra civil.

Anècdota, cas pràctic del dia, frase del dia:

-         Nena, nena! De que parleu avui?

-         De l’exili de la guerra civil.

-         Voldràs dir de la nostra guerra civil, oi? que jo vaig ser-hi i les vaig passar molt putes!